La societat esdevé el producte dels esdeveniments socials i la condició del medi. Un dels factors als que s'apel·la amb freqüència és la Justícia. Sí, justícia amb majúscula, perquè la justícia és objectiva o subjectiva? Qui diu què és just i què no? Autors com Kelsen (1992) afirmen que és un concepte propi de cada època i de cada civlització sobre què és el bé comú. La societat és qui la determina i la plasma en una sèrie de regles i normes que marquen la prohibició d'actes o el seu permís. Aquest resumeix molt acerdadament: La Justicia es para mí aquello cuya protección puede florecer la ciencia, y junto con la ciencia, la verdad y la sinceridad. Es la Justicia de la libertad, la justicia de la paz, la justicia de la democracia, la justicia de la tolerancia. Hans Kelsen (1992) Justícia. Quantes vegades hem sentit parlar d'una situació injusta. Dels desnonaments, de famílies que no podem arribar a fi de mes, de la falta de llibertat religiosa o de gènere, de...

Imatge: http://museutarrega.cat/wp-content/uploads/2018/05/festa-46.jpg Encara que alguns dissabtes m'he alçat enjorn per avançar la feina de l'escola o de la univeristat. Mai, després d'haver eixit de festa l'havia fet i menys per fer una maqueta. No obstant això, Lembe ha avançat molt en les quatre hores d'aquest matí. A poc a poc fem camí. A poc a poc, fem equip. Com diu ma mare: "Força, ànim i endavant!"

Aquesta setmana està sent de bojos. Maria, Berta i jo mengem al bus per poder arribar a temps al local d'Elena, avançar el projecte i poder anar més tard a les activitats extraescolars que tenim. Dos dies sense parar que ja mostren una mica més l'estructura de la maqueta i d'eixe document teòric ( fet pels matins) que ja arriba a las seixanta pàgines.  Una de les frases que més repetim és: "Lo importante no es cómo se empieza, sino como se acaba." I així és. A poc a poc Lembe va agafant forma com les fotos de Laura, reportera principal del treball ha guardat a la memòria digital, però que la memòria individual mai podrà oblidar.  Això sí necessitem un descans i hui eixim de festa per Elx, però no tornarem massa tard, que.....DEMÀ HEM TORNAT A QUEDAR!  A vore quina cara duem... Sóc super fan de 72Kilos, que fa aquest tipus de vinyetes molt populars a Instagram. Aquesta defeneix perfectament la situació en què ens trobabem.  Imatge: https...

Viure en una societat en què la pluralitat és més que evident i palpable, fa necessària la presència d'uns drets inalienables que donen protecció a cadascuns dels ciutadans i de les ciutadanes que la integren.  Recorde perfectament una frase que van treballar l'any passat a l'assignatura de Canvis Socials Culturals i Educació que assegura que totes les persones són igualment respetables, però no totes les opinions. Una opinió que va en contra dels drets de l'altre, no pot ser admesa.  Hui se conmemora el dia de la Violència de Gènere. Tant de bo, un dia no existisca més aquesta commemoració. Que la visió que tenen alguns de possessió de la parella i cosificació canvie per una altra de respecte i comprensió mutu. Perquè en aquest cas, l'opinió i els drets d'uns estan sent violats pels interessos dels altres. Prou!  És per això, que a Lembe es promouen i es defensen els drets del/la xiquet/xiqueta entre els que cal destacar: Dret a la igualtat, s...

La unitat didàctica ja quasi la tenim. Volíem que l'avaluació no estiguera centrada en una nota o en un apte o no apte ja que Lembe ha sigut creat com a mitjà per prendre consciència de quins aspectes cal millorar a la societat actual. És per això, que l'avaluació queda formada per una rúbrica per al docent perquè puga comprovar si s'han assolit els objectius i si no, rectificar el procés d'ensenyament-aprenentatge.  D'aquesta manera convidem els xiquets i les xiquets que s'imaginen que són els regidors i les regidores de cadascuna de les regidories principals de Lembe i que han vist en les sessions. La creació d'un stand publicitari que promoga la igualtat o l'educació són imprescindibles i donaran visibilitazació al fet que l'alumnat haja pres consciència i una disposició i actitud activa. Imatge: http://martaprotocol.cat/wp-content/uploads/2015/06/baston_alcalde-644x362.jpg Panorama de la vesprada.........A poc a poc i una xaquet...

Hui, després del primer parcial de ciències, ens hem disposat a redactar i fixar els objectius i contiguts definitius de la nostra unitat didàctica. Al començament no sabíem ben bé com fer-los ja que no podíem tractar tot el que comporta una ciutat en menys d'una dotzena de sessions. No obstant això, i com que hem centrat la nostra unitat didàctica en temes transversals com el gènere, les nacionalitats, els drets humans i drets del xiquet/a i d'altres com són les energies renovables i els sectors; hem establert uns objectius i continguts en què apareixen tant actitudinals, conceptuals i procedimentals.  Personalment, pense que vivim en una societat que moltes vegades se centra en uns continguts teòrics enciclopèdics i del saber i que s'abandonen les actituds i la conformació de la personalitat individual de l'alumnat. L'educació ha de permetre a l'alumnat conéixer les diferències individuals que diferencien i creen riquesa a la societat. És imprescindible q...

L'energia que fa funcionar una ciutat condiciona la seua sostenibilitat en funció de la forma en què es fa funcionar les diferents parts de la insdústria. En Lembe, l'emprenta del carboni és 0 ja que tota l'energia s'obté a partir de l'energia hidràulica, solar i eòlica. Un repte un poc ser massa utòpic, però que ja s'està estudiant a la societat actual. I a Espnaya, es duen a terme? España vuelve a mirar a las renovables El país quedó al margen del auge mundial de las energías limpias. Tras el parón de 2012 y obligado por los compromisos europeos, el Gobierno se abre de nuevo al sector (EL PAÍS, 2017) Altres webs informativas com EL PERIÓDICO explicava en 2014 les compensacions que el govern donava a aquells que apostaven per les plaques fotovoltaiques. Potser fou una bona mesura que no ha perdurat massa: Atraídos por la retribución ofrecida y por la posibilidad de invertir en la economía real y contribuir a la protección del medio ambiente, miles...

Ei! Hui ja tenim tot comprat i portem setmanes arreplegant materials reciclats. No obstant això, el que no sabíem és que ens anaven a ocupar tant espai a la maqueta alguns edificis. Tenim al cap fer una maqueta que presente molts detalls, però ens hem adonat que no pot ser a menys que la fem multiescalar, és a dir, amb diferents escales.  Pensava que aquest terme no existia, però defeneix exactament la situació en què es trobem. Esta vesprada ja no ha donat per a més. Hem discutit molt, però d'una manera constructiva ja que hem arribat a unes conclusiones magnífiques. Endavant!

SITUACIÓ: Universitat d'Alacant, 8:50 del matí. Els il·licitans i les il·licitanes o com d'altres ens anomenen, "El clan palmera", es disposa a fer un plánol de Lembe. Un plànol, sí. Com eixos que mostren els monuments històrics d'una ciutat i els elements físics i naturals.  Sabíem ben bé quines coses havíem de ficar: un títol del mapa i la font d'investigació: Lembe i creat pels il·licitans. Una xarxa geogràfica, Com? Sí, una xarxa geogràfica que com podeu imaginar no vam posar al final. La Rosa dels Vents, eixa sí que la vàrem col·locar. La simbologia física i humana  i una escala geogràfica i numèrica. El resultat? No va estar gens mal ja que havíem presentat tots els elements que conformaven la nostra ciutat per presentar aquest projecte a la nostra classe. Malgrat això encara ens queda molt per aprendre!  Imatge: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Madrid_-_Plano_de_1762.jpg/400px-Madrid_-_Plano_de_1762.jpg ...

Hui es podria definir com una "vesprada de xinesos." Encara que la nostra ciutat té un 60% dels materials emprats reciclats, hem hagut de comprar-ne diversos per construir-la. Un dels moments més destacats ha sigut quan havíem de decidir quin taulell compràvem. Al Leroy Merlín n'hi havia uno enorme i no car entre 5 que era perfecte, però com anàvem a portar-lo? El plenaríem tot? El que sí que teníem clar és que era perfecte per construir des de zero una ciutat ideal. I així l'hem fet, la setmana que ve anirà Elena amb son pare a arreplegar-lo i dur-lo al seu local per començar el més aviat possible amb la construcció del planeta. No sé jo com quedarà una maqueta tan gran en tan poquet de temps. Almenys sé que el nostre grup va a trebalalr el màxim possible perquè visca Lembe i crear un món idíl·lic en què tots els aspectes socials i físics visquen en harmonia. Encara queda molt per fer, però cada vegada sent a Lembe més a prop.  Un dels aspectes que m'agra...

Després del primer parcial, hem tornat a la normalitat. Lembe continua endavant. Hui hem decidit de quins materials anem a fer la nostra ciutat. Una tasca gens fàcil. En primer lloc, hem acordat que els que empraríem serien quasi tots reciclats. Hem començat a pensar i a enllaçar com podriem utilitzar bricks, taps, cartró i un fum de coses reutilitzables.  La fàbrica serà d'ampolles de l'Asturiana, les voreres de llegums i de sucre de diferents colors, l'espai cultural i biblioteca de tubs de paper del vàter, els molins de vent amb ganivets de plàstic i fulls, les muntanyes de fulles enrotllades amb cotó, els edificis amb caixes de sabates però amb estructures no res comunes, l'estadi de futbol amb llandes de cervesa,... Contat així sona una bogeria i mentre tots aportàvem idees, ens semblava que faltava res de temps i que teníem una tasca impressionant per fer. Cadascú ja disposàvem de la tasca de pensar quines serien les activitats principals de cada sessi...