Jo sóc jo i les meues circumstàncies

Viure en una societat en què la pluralitat és més que evident i palpable, fa necessària la presència d'uns drets inalienables que donen protecció a cadascuns dels ciutadans i de les ciutadanes que la integren. 

Recorde perfectament una frase que van treballar l'any passat a l'assignatura de Canvis Socials Culturals i Educació que assegura que totes les persones són igualment respetables, però no totes les opinions. Una opinió que va en contra dels drets de l'altre, no pot ser admesa. 

Hui se conmemora el dia de la Violència de Gènere. Tant de bo, un dia no existisca més aquesta commemoració. Que la visió que tenen alguns de possessió de la parella i cosificació canvie per una altra de respecte i comprensió mutu. Perquè en aquest cas, l'opinió i els drets d'uns estan sent violats pels interessos dels altres. Prou! 

És per això, que a Lembe es promouen i es defensen els drets del/la xiquet/xiqueta entre els que cal destacar:

Dret a la igualtat, sin distinció de races, religió o nacionalitat. 

Dret a tenir una protecció especial per al desenvolupament integral del xiquet. 

El dret a un nom i una nacionalitat des de el naixement. 

Dret a una alimentació, vivenda i atenció mèdiques adequats. Dret a una educació i un tractament especial per aquells nens que sofren una discapacitat mental o física.

Dret a la comprensió i a l’amor dels pares i la societat. 

Dret activitats recreatives i una educació gratuita. 

Dret a rebre ajuda entre els primers en qualsevol circumstància.

Dret a la protecció de qualsevol forma de rebuig, crueltat i explotació. 

Dret a viure en un entorn amb esperit de comprensió, tolerància, amistad entre els pobles i la germanor universal.

A mi em vergonya que tindre una nacionalitat, un nom o una educació hagen de ser drets inalienables de qualsevol persona. Per què no se'ls han donat? Qui ha decidit que no els tinguen? Per què no els tenen?

Mai no hem d'oblidar que:

"Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres". (Art. 1. Declaració Universal de Drets Humans, 1948)

Hakuna matata, viu i deixa viure.

Tot dit.