Ahir i hui: "No deixes per demà el que pugues fer ahui."

Aquesta setmana està sent de bojos. Maria, Berta i jo mengem al bus per poder arribar a temps al local d'Elena, avançar el projecte i poder anar més tard a les activitats extraescolars que tenim. Dos dies sense parar que ja mostren una mica més l'estructura de la maqueta i d'eixe document teòric ( fet pels matins) que ja arriba a las seixanta pàgines.

Una de les frases que més repetim és: "Lo importante no es cómo se empieza, sino como se acaba." I així és. A poc a poc Lembe va agafant forma com les fotos de Laura, reportera principal del treball ha guardat a la memòria digital, però que la memòria individual mai podrà oblidar.

Això sí necessitem un descans i hui eixim de festa per Elx, però no tornarem massa tard, que.....DEMÀ HEM TORNAT A QUEDAR!

A vore quina cara duem...

Sóc super fan de 72Kilos, que fa aquest tipus de vinyetes molt populars a Instagram. Aquesta defeneix perfectament la situació en què ens trobabem.

Imatge: https://elcofresuena.es/wp-content/uploads/2019/02/16ene19-1280x640.jpg

Comentarios

Entradas populares de este blog

Viatge de volta a casa

Mai un viatge havia sigut tan curt. Lembe nasquè amb l'objectiu de prendre consciència de la societat actual: aspectes de millora i d'altres que no s'han perdre. Els lemberians i les lemberianes ens han ensenyat que construir una ciutat no és tasca d'un soles, sinó que es necessita d'una comunitat, d'un grup en què els membres es recolzen i lluiten per edificar allò que anomenan llar. El treball en equip mai ningú va dir que fora fàcil, però molts han dit i afirmat els beneficis que té. Construir una ciutat de dalt a biax en dos mesos i una maqueta en poc més d'una setmana. Però sobre tot, he de destacar que ha unit el grup més que mai. El clan palmera, és a ara més fort que mai. Amb ganes de canviar i promoure una educació que abandone una tendència tradicional d'ensenyament-aprenentatge per una altra que permeta a l'alumnat, a partir d'una actitud crítica i reflexiva, desenvolupar la competència aprendre a aprendre. P...

Jo sóc jo i les meues circumstàncies

Viure en una societat en què la pluralitat és més que evident i palpable, fa necessària la presència d'uns drets inalienables que donen protecció a cadascuns dels ciutadans i de les ciutadanes que la integren. Recorde perfectament una frase que van treballar l'any passat a l'assignatura de Canvis Socials Culturals i Educació que assegura que totes les persones són igualment respetables, però no totes les opinions. Una opinió que va en contra dels drets de l'altre, no pot ser admesa. Hui se conmemora el dia de la Violència de Gènere. Tant de bo, un dia no existisca més aquesta commemoració. Que la visió que tenen alguns de possessió de la parella i cosificació canvie per una altra de respecte i comprensió mutu. Perquè en aquest cas, l'opinió i els drets d'uns estan sent violats pels interessos dels altres. Prou! És per això, que a Lembe es promouen i es defensen els drets del/la xiquet/xiqueta entre els que cal destacar: Dret a la igualtat, s...

8:30 d'un dissabte no qualsevol

Imatge: http://museutarrega.cat/wp-content/uploads/2018/05/festa-46.jpg Encara que alguns dissabtes m'he alçat enjorn per avançar la feina de l'escola o de la univeristat. Mai, després d'haver eixit de festa l'havia fet i menys per fer una maqueta. No obstant això, Lembe ha avançat molt en les quatre hores d'aquest matí. A poc a poc fem camí. A poc a poc, fem equip. Com diu ma mare: "Força, ànim i endavant!"

Buscar este blog