Hui ha sigut el dia més desitjat pels il·licitans/ les il·licitanes. Aquest projecte ens ha fet considerar i desenvolupar actituds de treball i reflexió sobre diferents aspectes de la societat que potser altres voltes havíem passat per damunt. Però el que més destacaria és que si, alumnes del segon any de carrera estaven així d'impressionats, com ho estarien els de Primària? I és en aquest moment és quan entens la màgia del procés educatiu, la retroalimentació que et dona el receptor de la informació i que ens fa créixer i desenvolupar-nos com a personetes. El fet d'haver estat hui davant tota la classe exposant la nostra maqueta ha sigut meravellós. Malgrat que sempre vaig a estar nerviós, espere que no molt de temps més, quan parle davant un gran públic adult, hui m'he sentit a casa i explicant allò que havíem fet i el perquè era així.  Ajuda per tant, crear un clima en què la motivació i l'entusiasme per saber què passarà a continuació o què és allò de Lembe...

La societat esdevé el producte dels esdeveniments socials i la condició del medi. Un dels factors als que s'apel·la amb freqüència és la Justícia. Sí, justícia amb majúscula, perquè la justícia és objectiva o subjectiva? Qui diu què és just i què no? Autors com Kelsen (1992) afirmen que és un concepte propi de cada època i de cada civlització sobre què és el bé comú. La societat és qui la determina i la plasma en una sèrie de regles i normes que marquen la prohibició d'actes o el seu permís. Aquest resumeix molt acerdadament: La Justicia es para mí aquello cuya protección puede florecer la ciencia, y junto con la ciencia, la verdad y la sinceridad. Es la Justicia de la libertad, la justicia de la paz, la justicia de la democracia, la justicia de la tolerancia. Hans Kelsen (1992) Justícia. Quantes vegades hem sentit parlar d'una situació injusta. Dels desnonaments, de famílies que no podem arribar a fi de mes, de la falta de llibertat religiosa o de gènere, de...

Imatge: http://museutarrega.cat/wp-content/uploads/2018/05/festa-46.jpg Encara que alguns dissabtes m'he alçat enjorn per avançar la feina de l'escola o de la univeristat. Mai, després d'haver eixit de festa l'havia fet i menys per fer una maqueta. No obstant això, Lembe ha avançat molt en les quatre hores d'aquest matí. A poc a poc fem camí. A poc a poc, fem equip. Com diu ma mare: "Força, ànim i endavant!"

Aquesta setmana està sent de bojos. Maria, Berta i jo mengem al bus per poder arribar a temps al local d'Elena, avançar el projecte i poder anar més tard a les activitats extraescolars que tenim. Dos dies sense parar que ja mostren una mica més l'estructura de la maqueta i d'eixe document teòric ( fet pels matins) que ja arriba a las seixanta pàgines.  Una de les frases que més repetim és: "Lo importante no es cómo se empieza, sino como se acaba." I així és. A poc a poc Lembe va agafant forma com les fotos de Laura, reportera principal del treball ha guardat a la memòria digital, però que la memòria individual mai podrà oblidar.  Això sí necessitem un descans i hui eixim de festa per Elx, però no tornarem massa tard, que.....DEMÀ HEM TORNAT A QUEDAR!  A vore quina cara duem... Sóc super fan de 72Kilos, que fa aquest tipus de vinyetes molt populars a Instagram. Aquesta defeneix perfectament la situació en què ens trobabem.  Imatge: https...

Viure en una societat en què la pluralitat és més que evident i palpable, fa necessària la presència d'uns drets inalienables que donen protecció a cadascuns dels ciutadans i de les ciutadanes que la integren.  Recorde perfectament una frase que van treballar l'any passat a l'assignatura de Canvis Socials Culturals i Educació que assegura que totes les persones són igualment respetables, però no totes les opinions. Una opinió que va en contra dels drets de l'altre, no pot ser admesa.  Hui se conmemora el dia de la Violència de Gènere. Tant de bo, un dia no existisca més aquesta commemoració. Que la visió que tenen alguns de possessió de la parella i cosificació canvie per una altra de respecte i comprensió mutu. Perquè en aquest cas, l'opinió i els drets d'uns estan sent violats pels interessos dels altres. Prou!  És per això, que a Lembe es promouen i es defensen els drets del/la xiquet/xiqueta entre els que cal destacar: Dret a la igualtat, s...

La unitat didàctica ja quasi la tenim. Volíem que l'avaluació no estiguera centrada en una nota o en un apte o no apte ja que Lembe ha sigut creat com a mitjà per prendre consciència de quins aspectes cal millorar a la societat actual. És per això, que l'avaluació queda formada per una rúbrica per al docent perquè puga comprovar si s'han assolit els objectius i si no, rectificar el procés d'ensenyament-aprenentatge.  D'aquesta manera convidem els xiquets i les xiquets que s'imaginen que són els regidors i les regidores de cadascuna de les regidories principals de Lembe i que han vist en les sessions. La creació d'un stand publicitari que promoga la igualtat o l'educació són imprescindibles i donaran visibilitazació al fet que l'alumnat haja pres consciència i una disposició i actitud activa. Imatge: http://martaprotocol.cat/wp-content/uploads/2015/06/baston_alcalde-644x362.jpg Panorama de la vesprada.........A poc a poc i una xaquet...