Com fonamentar una ciutat: Societat

La societat esdevé el producte dels esdeveniments socials i la condició del medi. Un dels factors als que s'apel·la amb freqüència és la Justícia. Sí, justícia amb majúscula, perquè la justícia és objectiva o subjectiva? Qui diu què és just i què no?

Autors com Kelsen (1992) afirmen que és un concepte propi de cada època i de cada civlització sobre què és el bé comú. La societat és qui la determina i la plasma en una sèrie de regles i normes que marquen la prohibició d'actes o el seu permís. Aquest resumeix molt acerdadament:

La Justicia es para mí aquello cuya protección puede florecer la ciencia, y junto con la ciencia, la verdad y la sinceridad. Es la Justicia de la libertad, la justicia de la paz, la justicia de la democracia, la justicia de la tolerancia.

Hans Kelsen (1992)

Justícia. Quantes vegades hem sentit parlar d'una situació injusta. Dels desnonaments, de famílies que no podem arribar a fi de mes, de la falta de llibertat religiosa o de gènere, de la falta de comprensió de l'altre com si fora un mateix i en definitiva, falta d'humanitat. 

Quanta gent busca la seua felicitat per sobre la dels altres. I quanta gent rebutja allò que és diferent al que han sigut ensenyats. Perquè, sí, som causa directa d'allò que hem siguts educats i moltes vegades aquest pensament és difícil de modificar-lo. No vull dir que no es puguen tindre postures diferents, però si una atenta contra la llibertat de l'altre, no s'ha de permetre. 

A Lembe, hem volgut centrar una sessió al gènere i als drets de qualsevol persona. El nostre alumnat, ha d'aprendre a mirar amb uns ulls que reflectixen i estimen l'altre més enllà de si és un home o una dona, de si és musulmà o és catòlic, de si és negre o blanc, de si és liberal o progressita, però no de sí és homofòbic, xenofòbic o racista. 

Ser just ens du a plantejar-nos els pilars fonamentals de la societat: sanitat, educació i la justícia. 

M'agradat molt l'expliació que fan de d'una sanitat pública que tinga com a objectiu el següent: 

"Si la política sanitaria ha de ser la expresión legítima de las preferencias sociales, debe contribuir a que el producto de los servicios sanitarios sea un insumo eficiente del bienestar social y, para ello, debe guiar el establecimiento de prioridades sociales y controlar el crecimiento de la oferta; es decir, desde la óptica de la política sanitaria, las estrategias «micro» deben ser combinadas con estrategias «macro» que busquen maximizar el bienestar de la sociedad, de la forma más eficiente y de acuerdo con sus preferencias distributivas" (Peiro i Meneu, 1998) .

Una sanitat pública ha de permetre l'atenció de totes i cada unes de les persones d'un lloc. Una atenció individualitzada i a temps, amb espai suficient i gratuïta.

L'educació moltes vegades menyspreada i d'altres exaltada perquè uns diuen que és el motor que mou la societat i d'altres que la seua utilitat és nul·la. Com aconseguir-ne una que siga integral?

Contextualitzant-la, fent-la significativa, de qualitat quant al professorat en constant formació i indagació, real, aproximant l'aprenentatge al descobriment, a l'experimentació, a un aprenentatge més inductiu que deductiu, a les eixides de camp, a la supressió de fitxes per completar i els llibres de text per activitats lúdiques,... No obstant això, no es pot construir sinó està fonamentat en una guia teòrica que permeta l'adquisició efectiva de continguts i el desenvolupament integral de l'alumnat.

Com ja bé van aprendre a l'assignatura de Teoria i Història de l'Educació del primer curs, molts autors definien la finalitat última de l'educació, però Dewey la englobava de forma total:

"La missió de l'escola és desenvolupar en els estudiants una intel·ligència i disposició crítica, a fi que les seues accions siguen congruents com a ciutadans socialment responsables, sota criteris ètics, a partir d'un ideal de democràcia críticament reconstruït com a tradició moral i política."

Imatge: https://images.theconversation.com/files/250722/original/file-20181214-185255-h3xaiw.jpg?ixlib=rb-1.1.0&q=45&auto=format&w=754&fit=clip 

Reflexionem! Entra a l'examen?! Aprendre vs aprovar. Fer que l'alumnat aprenga mentre aprova i no al revés. 

Encara que altres dies no he col·locat les referències bibliogràfiques atés que el considerava com a un diari personal, aquests textos sí que considere que són un recull magnífic per comprendre-la millor, així com tots els que hem posat al document teòric.

Peiro, S., & Meneu, R. (1998). Variaciones en la práctica médica: implicaciones para la práctica clínica y la política sanitaria. Gac Sanit, 11, 55-8.

Kelsen, H. (1962). Que es la justicia?. Univ. Nacional de Córdoba.