Ir al contenido principal

LES TRES RS

Després del primer parcial, hem tornat a la normalitat. Lembe continua endavant.

Hui hem decidit de quins materials anem a fer la nostra ciutat. Una tasca gens fàcil. En primer lloc, hem acordat que els que empraríem serien quasi tots reciclats. Hem començat a pensar i a enllaçar com podriem utilitzar bricks, taps, cartró i un fum de coses reutilitzables. 

La fàbrica serà d'ampolles de l'Asturiana, les voreres de llegums i de sucre de diferents colors, l'espai cultural i biblioteca de tubs de paper del vàter, els molins de vent amb ganivets de plàstic i fulls, les muntanyes de fulles enrotllades amb cotó, els edificis amb caixes de sabates però amb estructures no res comunes, l'estadi de futbol amb llandes de cervesa,...

Contat així sona una bogeria i mentre tots aportàvem idees, ens semblava que faltava res de temps i que teníem una tasca impressionant per fer. Cadascú ja disposàvem de la tasca de pensar quines serien les activitats principals de cada sessió per posar-les en comú i veure i algú havia d'afegir alguna cosa més i poder redactar-les. Encara ens queda moltísisim, però demà hem tornat a quedar per comprar ja els materials. 

Ens agradaria crear a l'aula una atmosfera del somni. Folrar les finestres amb paper blau que simbolitze l'univers i estrelles del cel. Una Terra que observe el planeta Lembe i un avió que els comunique a tots dos. Somiar i fer somiar els xiquets i les xiquetes és imprescindible per aconseguir la seua atenció i curiositat pel que té lloc al planeta. Per veure què n'hi ha més enllà, prendre consciència i voler millorar la seua realitat immediata.

I sí, fer-los creure que podem, que Lembe encara que és imaginari, és més prop del que pensem. No obstant això no és pot aconseguir si tots no hi col·laborem. TOTS!!



Imatge: https://deastb.files.wordpress.com/2018/05/diatierra8-684x513.jpg?w=584 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Viatge de volta a casa

Mai un viatge havia sigut tan curt.  Lembe nasquè amb l'objectiu de prendre consciència de la societat actual: aspectes de millora i d'altres que no s'han perdre.  Els lemberians i les lemberianes ens han ensenyat que construir una ciutat no és tasca d'un soles, sinó que es necessita d'una comunitat, d'un grup en què els membres es recolzen i lluiten per edificar allò que anomenan llar.  El treball en equip mai ningú va dir que fora fàcil, però molts han dit i afirmat els beneficis que té. Construir una ciutat de dalt a biax en dos mesos i una maqueta en poc més d'una setmana. Però sobre tot, he de destacar que ha unit el grup més que mai. El clan palmera, és a ara més fort que mai. Amb ganes de canviar i promoure una educació que abandone una tendència tradicional d'ensenyament-aprenentatge per una altra que permeta a l'alumnat, a partir d'una actitud crítica i reflexiva, desenvolupar la competència aprendre a aprendre.  P...

Jo sóc jo i les meues circumstàncies

Viure en una societat en què la pluralitat és més que evident i palpable, fa necessària la presència d'uns drets inalienables que donen protecció a cadascuns dels ciutadans i de les ciutadanes que la integren.  Recorde perfectament una frase que van treballar l'any passat a l'assignatura de Canvis Socials Culturals i Educació que assegura que totes les persones són igualment respetables, però no totes les opinions. Una opinió que va en contra dels drets de l'altre, no pot ser admesa.  Hui se conmemora el dia de la Violència de Gènere. Tant de bo, un dia no existisca més aquesta commemoració. Que la visió que tenen alguns de possessió de la parella i cosificació canvie per una altra de respecte i comprensió mutu. Perquè en aquest cas, l'opinió i els drets d'uns estan sent violats pels interessos dels altres. Prou!  És per això, que a Lembe es promouen i es defensen els drets del/la xiquet/xiqueta entre els que cal destacar: Dret a la igualtat, s...

8:30 d'un dissabte no qualsevol

Imatge: http://museutarrega.cat/wp-content/uploads/2018/05/festa-46.jpg Encara que alguns dissabtes m'he alçat enjorn per avançar la feina de l'escola o de la univeristat. Mai, després d'haver eixit de festa l'havia fet i menys per fer una maqueta. No obstant això, Lembe ha avançat molt en les quatre hores d'aquest matí. A poc a poc fem camí. A poc a poc, fem equip. Com diu ma mare: "Força, ànim i endavant!"