Els humans coneixen Lembe

Hui ha sigut el dia més desitjat pels il·licitans/ les il·licitanes. Aquest projecte ens ha fet considerar i desenvolupar actituds de treball i reflexió sobre diferents aspectes de la societat que potser altres voltes havíem passat per damunt. Però el que més destacaria és que si, alumnes del segon any de carrera estaven així d'impressionats, com ho estarien els de Primària?

I és en aquest moment és quan entens la màgia del procés educatiu, la retroalimentació que et dona el receptor de la informació i que ens fa créixer i desenvolupar-nos com a personetes. El fet d'haver estat hui davant tota la classe exposant la nostra maqueta ha sigut meravellós. Malgrat que sempre vaig a estar nerviós, espere que no molt de temps més, quan parle davant un gran públic adult, hui m'he sentit a casa i explicant allò que havíem fet i el perquè era així. 

Ajuda per tant, crear un clima en què la motivació i l'entusiasme per saber què passarà a continuació o què és allò de Lembe, ja tenia al 50% de la classe intrrigada.

Havíem enganxat el nostre alumnat en un viatge que els duria fins a Lembe. 

M'he quedat l'últim per comprovar que tots anigueren i ja escoltava a la nostra aula les primeres reaccions entre les que destaque el: "No, no puede ser!"

Nosaltres portàvem tant de temps amb el projecte que era tan nostre que, era extraordinari, com "d'estar per casa". En eixe feedback te n'adones que tot el que havíem fet era genial i eixe "ser extraordinari es tornava a reforçar" i sentir com que alguna cosa a la facultat d'educació estava canviant. 

Qui té passió pels seus objectius es desviu, i els lemberians i lemberianes ens han ensenyat que amb esforç, perseverança i treball en equip tot s'aconsegueix. 

Gràcies Lembe, gràcies il·licitanes! Hem aconsguit el que Nelson Mandela deia, emprar l'arma educativa com a mitjà de reflexió crítica a fi d'aconseguir un món millor.