Viatge de volta a casa

Mai un viatge havia sigut tan curt. 

Lembe nasquè amb l'objectiu de prendre consciència de la societat actual: aspectes de millora i d'altres que no s'han perdre. 

Els lemberians i les lemberianes ens han ensenyat que construir una ciutat no és tasca d'un soles, sinó que es necessita d'una comunitat, d'un grup en què els membres es recolzen i lluiten per edificar allò que anomenan llar. 

El treball en equip mai ningú va dir que fora fàcil, però molts han dit i afirmat els beneficis que té. Construir una ciutat de dalt a biax en dos mesos i una maqueta en poc més d'una setmana. Però sobre tot, he de destacar que ha unit el grup més que mai. El clan palmera, és a ara més fort que mai. Amb ganes de canviar i promoure una educació que abandone una tendència tradicional d'ensenyament-aprenentatge per una altra que permeta a l'alumnat, a partir d'una actitud crítica i reflexiva, desenvolupar la competència aprendre a aprendre. 

Per a mi, aquesta competència és crucial i imprescindible ja que tot el que fem a la vida és a "aprendre a aprendre". I eixa capacitat i desig per fer-lo és el docent o la docent qui la de promoure i com diria el Petit Príncep: "No hem de deixar-la morir, ja que tots els adults han sigut nens alguna volta". Només amb un correcte procés de transposició didàctica el professorat por transformar le coneixement erudit-científic (didàctica), per transmetre-lo als alumnes (ensenyament) i que l'incorporen al seu cabàs de coneixements (aprenentatge). 

He "aprés a aprendre" que una ciutat necessite uns drets i deures (Drets Humans, Convenció dels Drets del xiquet, UNICEF, Carta Mundial pel Dret a la Ciutat) que regulen i reivindiquen qualsevol ésser humà pel simple fet de ser-lo. "Ser ja és molt ser". Que observem una tendència generalitzada hui dia a etiquetar les persones pel simple fet de ser. A Lembe no ocorre així, cadascú estima, fa, sent, realitza el que vol, sempre que no vaja en contra dels drets fonamentals dels altres. I a més a més, per mitjà d'un clima en què regna la interculturalitat, es nodrixen els uns dels altres formant una societat plural i democràtica. Com a una societat com l'espanyola es pot defensar la pluralitat quan el prefixe -fòbia fa que es formen milers de paraules per persones que són assenyalades com a diferents?

He "aprés a aprendre" que el gènere no ha ser un desavantatje, una causa de violència. Que les famílies ja no són pare i mare, sinó que poden ser dos pares, dos mares, o un pare i una mare separats amb el seu fill, o una mare amb el seu fill,etc. Encara que molts encara no l'entenguen, són formes  de família legítimes.

He "aprés a aprendre" que l'organització política de una ciutat, del seu govern més enllà de què siga un E-govern, ha de buscar i donar resposta a tots els problemes i necessitats de la ciutadania.

He "aprés a aprendre" que la llibertat d'expressió religiosa no ha de ser negada a ningú, ni imposada ni assenyalar ningú per tindre una creenca diferent a la que un té.

He "aprés a aprendre" que una ciutat necessita d'uns sectors econòmics que estan condicionats pel clima i el relleu (primaris: agricultura, pesca, ramaderia i mineria). A més, els sectors secundaris entre els que destaque la indústria també fa imprescindible la incorporació d'una economia circular en què el reciclatge al 100% és crucial i l'ús d'energies renovables. 

Un incís per a eixes energies renovables. Quan arribaran? Quan us van costar a vosaltres, Lemberians, implantar-les? Nosaltres anem a poc a poc, ja comencen a ser freqüents els parcs eólics marítims, les preses d'energia hidroelèctrica com la de Canàries, les plaques solars a les cases i l'energia solar d'alta temperatura com la d'Almeria. Potser, si tornaren ara les societats geogràfiques del s. XIX, es buscaria més enllà de les formacions dels grans imperis, arreplegar totes les invencions que frenen l'escalfament global i dur-se'ls per al propi país. Però encara es continua lluitant contra potències que tenen en el carboni el principal motor industrial.

Sigue el atasco en la Cumbre del Clima, pero habrá acuerdo: la última hora

La COP25, que debería haber acabado este viernes, continúa atascada este sábado por el desacuerdo de los 200 países reunidos (EL ESPAÑOL, 2019).

Deixem per última hora pactes que haurien de ser obligatoris i sobre tot en "sentit comú." Però en el moment en què es lluita per sobre qué és o no el bé comú, l'ésser humà per excel·lencia i de sempre ha buscat el seu benefici propi. La individualitat per sobre dels interessos comuns de la societat actual i més encara potser de les futures. 

Un sector terciari, que sobre tot ací a la nostra comunitat desctaca pel turisme de sol i platja, un turisme de desconectar per tornar de volta a la rutina més carregats que mai. I un sector quaternari amb excel·lents companyies que investiguen i promouen l'utilizació de noves eines tecnolôgiques i el coneixement del que hi ha fora de la Terra. Estic segur que Lembe és més a prop de nosaltres del que pensem i molta gent ja l'està trobant i defenent. 

He "aprés a aprendre"que com  José Ortega afirmà és una geografia social i una geografia humana. I pel que puc deduir una disciplina crítica i compromesa amb els problemes socials que condicionen i afecten al fet de ser. Una educació integral que promoga una educació ambiental amb programes com Piensa en Verde, una coeducació, una educació sexual, una educació emocional, i que com Prats resumeix acertadament, que: "desenvolupe les capacitats, les actituds i les competències genèriques essencials en què s'ha de basar l'educació de l'alumnat.

He "aprés a aprendre" la necessitat d'una sanitat pública i garantida com defensa l'OMS i de la presència d'instal·lacions i serveis públics que permeten qualsevol ciutadà una vida plena i sense riscos. Que com no ha de ser legítima, universal i individual. Així com d'uns serveis públics (transport, intal·lacions,etc) adaptades a les necessitats i característiques de tothom, sobre tot a aquells que tenen una diversitat funcional.

He "aprés a aprendre" que molta gent ja està lluitant amb projectes com són Hosbec (malbaratament d'aliments), Ecobemes (reciclatge), amb l'incorporació de la Educació Ambiental (projecte Piensa en Verde), el conveni de Diversitat Biològica i la UINC (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa),etc.

He "aprés a aprendre" a fer una maqueta, milers de "artatack manies", plànols, reflexionar, construir un pensament crític, a prendre decisions en grup consolidades i a fer una unitat didàctica a partir d'un plànol.

Per concloure i crec que és evident, el fet d'haver-nos endinsat en la creació d'una ciutat ha fet sobre tot que reflexionem crítica i activament. No se'ns ha donat res fet i nosaltres hem aconseguit crear un planeta i un fil conductor per crear una unitat didàctica que encara que és dins de la normativa, és dins també de la formació integral de l'alumnat.

Recorde ben bé el dia que em trucares per allò de l'examen. La primera pregunta (Tot bé?) em fa fer dubtar moltíssim. Moltíssim pel fet que aquest trimestre no ha sigut gens fàcil per tu amb la pèrdua de ton pare, de segur que tampoc per a molta gent de classe per milers de raons i aquesta vegada també em vaig a incloure jo.

He "aprés a aprendre" que el càncer de mama es lluita i, que com molts altres, es pot erradicar. Ma mare ja va per la segona sessió de quimio després de l'operació a octubre i perquè tot en esta vida és aprendre que junts som més forts i que vegades cal un planeta imaginari on viure ratets que t'allunyen de la realitat en què ens trobem.

Hem d'"aprendre a aprendre" a que cap xiquet haja de mirar-se a l'espill per veure com de fort és, perquè ja ho és. Ja hi ha moltes coses per les que lluitar, no fem-lo més díficil. Exposicions com la d'Irina potser perduren i ens recorden perquè vam triar ser mestres. Totes i tots volem:

Gràcies per fer escola!