Últim dia de Rubén. I pot ser una classe essencial per a la ciutat:
Mirar amb altres ulls
Hi ha molts llibres, com El Petit Príncep, que busquen que el lector mire amb ulls crítics i reflexius per trobar l'essencial de la realitat. Així és el paisatge, un text en què trobem tot allò per conéixer què passa, per què ha pogut passar i què passarà. És fer una instantània d'un moment i fer que perdure per sempre. És descobrir els detalls que amaga una gran ciutat o el plecs simètrics i arquitectònics d'una lletuga. És veure que el paisatge, lluny de ser desordenat, té un ordre, un dinamisme, una regulació i una evolució.
I així és on arriba la ciutat de Lembe. Mirar el món amb ulls crítics i responsables amb l'entorn. Ser capaç de discernir entre allò bo i dolent i fer el possible per canviar-lo. Probablement no podem canviar tot, però el canvi de cadascú de nosaltres crea un canvi ferme, evident i notable.
Simplement gràcies a Rubén, per fer-nos recordar que vivim en un món en què el bombardeig d'informació no ens deixa veure bé i probablement és on el Petit Príncip afirmaria que només es veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls.
Ensenyem els/les nostres alumnes a pensar d'una manera crítica i reflexiva que els faça desenvolupar-se integralment i viure com a éssers socials els uns amb els altres i amb el nostre planeta.
Imatge: https://europeanfanzineproject.files.wordpress.com/2011/09/la-vic3b1eta-137-africa.jpg
ACTUEM EN CONSCIÈNCIA!
Comentarios
Publicar un comentario