La creació d'una ciutat ha de tenir en compte també dos aspectes imprescindibles com són la sanitat i l'accesibilitat.
En primer lloc, pel que fa a la sanitat i com estableix l'OMS, la qualitat assistencial ha de ser efectiva, segura, personalitzada, eficaç, accessible a tots i totes els ciutadans i les ciutadanes, és a dir gratuïta i equitativa perquè no es discrimine per la procedència geogràfica, ètnica, cultural o de gènere. Ha de garantir-se en tot moment el tractament físic i psicològic amb serveis públics i gratuïts com són: hospital, centre de salut, residència geriàtrica, psiquiatres i psicòlegs.
Com afirma la Constitució de l'OMS:
«La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties».
I és evident, però cal destacar que les polítiques i els plans estatals han de cobrir eixes necessitats que preocupen els transtorns mentals, però també qualsevol aspecte de salut física i mental.
A més a més, la Constitució Espanyola a l’article 9.2 “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans i les ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social. I el BOE estableix a l'article 113 de 11/05/2007, les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
Com s'arreplega al document de la ciutat, hi ha uns trets que ha de complir qualsevol ciutat a fi que siga accessible. Però, des del meu punt de vista, no cal anar a una llei que defensa uns drets innegables de persones que tenen una mica de dificultat per a accedir a determinats llocs físics o a informació.
S'ha de lluitar per construir ciutats que permeten a qualsevol persona el desenvolupament normal del seu dia a dia. Com? Amb activitats com les que s'arrepleguen en diversos titulars periodístics de la meua ciutat:
Elche reivindica una ciudad accesible en el Día de la Rampa
Vecinos con movilidad reducida y diversidad funcional recorren el centro para sensibilizar a la población (Diari Informació, 2016)
LA CIUDAD DE ELCHE RECIBE EL PREMIO REINA SOFÍA DE ACCESIBILIDAD UNIVERSAL (20minutos, 2008)
Ayuntamiento y APSA editan la primera guía turística accesible para personas con discapacidad (Accesibilidad universal, 2014)
Per concloure, m'agradaria destacar aquest fragment publicat a EL PAÍS el 8 de novembre d'enguany en què Casado Cañeque reflexiona sobre la imminent necessitat de desenvolupar i construir ciutats accesibles i inclusives. N'hi ha unes dades que cal remarcar i tindre molt presents:
Hoy en día, las personas mayores y las personas con discapacidad representan más del 25% de la población mundial. Más de la mitad viven en ciudades; y para 2050, se estima que ese número llegará a representar a más de 2 mil millones de personas. Generalmente, todas ellas experimentan algún tipo de barrera que impide su participación activa en las ciudades. Sobretodo, existen barreras para la inclusión efectiva en la falta de acceso a servicios como el transporte para una movilidad efectiva, el acceso a espacios públicos, el empleo y/o la educación.
Según Cities For All, una ciudad inclusiva y accesible es un lugar donde todas las personas, independientemente de sus medios económicos, género, etnia, discapacidad, edad, identidad sexual, estado migratorio o religión, están habilitados y capacitados para participar plenamente en las oportunidades sociales, económicas, culturales y políticas que las ciudades tienen para ofrecer.

Comentarios
Publicar un comentario